27° / 11° Poc tapat

Història

La Vall de Cabó

La vall de Cabo (Kapudeizo) surt mencionada per primer cop en l'acta de consagració de la catedral d’Urgell, que hi situa les parròquies d'Organyà (Horganiano), Favà (Favano) i Cabó. Als documents dels segles X i XI són citades, a més d'aquestes, les poblacions següents: el Vilar (904), Espodolla (990), l'Ametlla (1006), Anell (1009), Coma (1015), Fontaner (1021), Ares (1030), Tragó (1035), la Boixedera (1065), el Pui (1089). L'acta de consagració de l'església de Santa Maria d'Organyà, refeta pels senyors de Caboet, Guitard, Isarn i Gebelina i consagrada el 1090 pel bisbe Bernat Guillem de la Seu d'Urgell, inclou entre béns amb que la dotaren a la vall de Cabó: l'ermita Santa Fe (on se celebra un aplec per la Segona Pasqua) i diverses donacions als llocs del Vilar, Espodolla, Pujol, les Caselles, l'Ametlla, la Serra, el Pujal, Fontanet, Ares i Tragó. Des de mitjan segle X, la vall es trobava en mans de Caboet, una de les famílies nobles que apareixen llavors a la comarca de l'Alt Urgell, senyora també de vall de Sant Joan. Els descendents del primer representant conegut del llinatge Ramon (I) de Caboet succeeixen ininterrompudament per línia directa en possessió d'aquest patrimoni familiar fins al començament del segle XIII, en l’ordre següent: Isarn Ram (1022-69), Guitard Isarn (1070-1103), Guillem Guiti (1104-10), Miro Guitard, germà de l'anterior (1110-5 Ramon (II) (1154-56), Arnau (1156-70) i Arna (1170-1203). El matrimoni d'aquesta amb Arnau Castellbò (1185) havia de tenir com a conseqüència reunió dels dominis patrimonials dels Caboet al V comtat de Castellbò, inclosos els béns i drets que, del segle XI, posseïen a la vall d'Andorra en feu de l’Església d'Urgell. A part les valls de Cabo, de Sant Joan i d'Andorra, comdors de Caboet tenien altres possessions a la I marca de l'Alt Urgell, que el testament d'Arnau de Boet, atorgat el 14 de gener de 1170, a favor de la seva filla i hereva universal Arnaua, situa a Bescaran, la Seu, Comellana, Lavansa, Rialb, Montanissell i Castellbò. No hi és feta cap referència als béns adquirits pels Caboet a la part meridional de l'Urgellet, prop d'0liana (Òden, la Mora) i Bassella (Ogern, Aguilar), al Solsonès (Navès, Tentellatge, el Pujol), a la Noguera (Gerb, Balaguer), al Pallars Jussà (Bóixols, Abella la Conca, Sant Roma d'Abella, Avisella) i altres llocs, els quals, havent estat repartits entre els fills, deuen haver-se desmembrat del lot principal atribuït a l'hei de la família. El poble de Tor, pertanyent al Pallars Sobirà, apareix, en canvi, constantment unit i relacionat amb la vall de Sant Joan i en poder dels senyors de mateixa vall. En virtut de les disposicions testamentàries de Guillem Guitard de Caboet (1110) i de Ramon (II) (1156), domini eminent de les valls de Cabo i de Sant Joan passar, al segle XII, a l'Església d'Urgell. Els casti documentats llavors a la vall de Cabo són: Castelldol, Castellpuig, el castell de la Serra i el de Tragó. D'aquest darrer se sap que era situat a la serra d'Ares. Castellpuig potser es podria identificar amb el lloc del Pui, entre el serrat del Bou i el tossal de les Àligues: Reconeguda per Arnau de Caboet, el 1159, i pel con d'Urgell, Ermengol VIII, el 1185, la senyoria dels t bes d'Urgell sobre les valls de Cabo i de Sant Joan, aquesta topà amb una resistència aferrissada del ves comte Arnau de Castellbò i dels seus successors comtes de Foix. Finalment, després de moltes dissensions i baralles, aquests darrers s'avingueren a tenir les valls en feu honrat per l'Església urgellesa, d'acord amb la sentència dictada pels amigables componedors que arbitraren el cèlebre pariatge d'Andorra el 1278. Al segle X (1519) dins el vescomtat de Castellbò, la vall de Ca formava una batllia (batllia de Cabó) del quarter d'Organyà. El batlle d'0rganyà era batlle de Cabó i tenia ací el seu lloctinent. Aleshores hi havia a la vall diversos llocs i masos habitats: el lloc d'Anell, el de Fa el del Pui, el de Cabo, el Vilar, l'Oliva de Cabo, Ares, 1'Ametlla, el Pujal, Fontanet i Senyús. Els llocs rònecs i deshabitats eren el de Castellpol, la Boixedera, Colomera, les Caselles, la Serra i el Camp. L'acte d'homenatge i jurament de fidelitat prestat per habitants de la vall de Cabó al bisbe Bernat Sanç el 1162 consigna les firmes de cent setze caps de casa amb la indicació dels respectius llocs de procedència: Poc Tragó, Espodolla, Senyús, Pujol, la Serra, les Caselles, el Camp, Favà, el Pui, Ares, Cabo, el Vilar, la Boixedera, Anell, el Pujal, Colomera, Organyà, l’Ametlla i Fontanet. A la fi del segle XI, alguns d’aquestes nuclis de població havien ja desaparegut i d’altres romanien deshabitats.

Document Actions