Dijous, 23 De Novembre De 2017
Pl. Alcalde Obiols, 1, Cabó - 25794
Telèfon: 973383320 Fax: 973383320

Història

Presentació del Muncipi (EXTRET ENCICLÒPEDIA CATALANA)

Foto

El terme municipal de Cabo, d'una extensió de 79,51 km2, és situat al sector de la dreta del Segre, sense que arribi, però, a tocar el riu. El municipi limita al N amb les terres de Noves de Segre, a l'E amb 1'enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs, un boci de terres de Fígols i Alinyà, i amb Organyà, al S ho fa amb Coll de Nargó i a ponent amb Abella de la Conca i el Pont de Claverol, ambdós municipis de la comarca del Pallars Jussà. Dit antigament Caboet o la Vall de Cabo, el terme comprèn gairebé tota la vall de Cabo, drenada pel riu de Cabo i els seus afluents, el principal dels quals és el barranc d'Inglada. Només el sector més baix del riu de Cabo i el seu desguàs al Segre son dins el terme veí d'0rganyå. El riu de Cabo neix sota el prat d'01ient, i en el seu tram de capçalera rep el nom de riu del Cap de la Vall. El barranc d'Inglada, que hi desguassa ran del poble de Cabo, es forma sota el cap del Boumort (2 070 m). Altres afluents del riu de Cabo per la dreta son el barranc del Fondo, el de Senyús, la llau del Reguer, la coma dels Queixans i el torrent del Tosquer. Per 1'esquerra vessen el torrent de la Vinyassa, la llau de la Pera, la de la Mora i la de 1'Espluga. Les valls d'aquests rius son ben delimitades per les serres de Prada, de la Cogomera (a la divisòria d’aigües entre el riu de Cabo i el barranc d'Inglada), de Boumort, a migdia, i d'Ares, al NE. En aquesta, que és continuació vers llevant de la serra de Prada, hi ha el roc de les Gralles, el cap de Pla Redon (l 847 m), sector aquest de pasturatges al límit amb el municipi de Noves de Segre, també divisòria de les aigües del riu de Cabo i del riu de la Guàrdia. A la serra de Prada hi ha el tossal de les Àligues (l 643 m) i els Clots de Favà (l 673 m). A la serra de la Cogomera, el cap del Bosc del Pui i los Colls (l 042 m). Finalment, a la serra de Boumort hi ha el tossal de Cabrit, la roca de Senyús (l 896 m), el pas de la Canal de Duro, el pas de Finestres, la roca del Codó (l 627 m), Penya-roia i Penya Aguda. Dins el terme, a més del poble de Cabo, hi ha els pobles, llogarets i despoblats del Vilar de Cab6, Senyús, el Pujal d'0rganyå, Ares, el Cap de la Vall, Favà i Montellà, a més de 1'enclavament de Fontanet. Una pista forestal que surt d'0rganyå (on empalma amb la carretera C-1 313, de Lleida a Puigcerdà) arriba fins a Cabo.

Història (EXTRET ENCICLÒPEDIA CATALANA)

La vall de Cabo (Kapudeizo) surt mencionada per primer cop en 1'acta de consagració de la catedral d’Urgell, que hi situa les parròquies d'0rganyå (Horganiano), Favà (Favano) i Cabo. Als documents dels segles X i XI son citades, a més d'aquestes, les poblacions següents: el Vilar (904), Espodolla (990), 1'Amet-lla (1006), Anell (1009), Coma (1015), Fontaner (1021), Ares (1030), Tragó(1035), la Boixedera (1065), el Pui (1089). L'acta de consagració de 1'església de Santa Maria d'0rganyå, refeta pels senyors de Caboet Guitard Isarn i Gebelina i consagrada el 1090 pel bisbe Bernat Guillem de la Seu d'Urgell, inclou entre béns amb que la dotaren a la vall de Cabo: 1'ermita Santa Fe (on se celebra un aplec per la Segona Pasqua i diverses donacions als llocs del Vilar, Espodolla, Pujol, les Caselles, 1'Ametlla, la Serra, el Pujal, Fontanet, Ares i Tragó. Des de mitjan segle X, la vall es trobava en mans d Caboet, una de les famílies nobles que apareixen llavors a la comarca de 1'Alt Urgell, senyora també de vall de Sant Joan. Els descendents del primer representant conegut del llinatge Ramon (I) de Caboet succeeixen ininterrompudament per línia directa en possessió d'aquest patrimoni familiar fins al començament del segle XIII, en l’ordre següent: Isarn Ram (1022-69), Guitard Isarn (1070-1103), Guillem Guiti (1104-10), Miro Guitard, germà de 1'anterior (1110-5 Ramon (II) (1154-56), Arnau (1156-70) i Arna (1170-1203). El matrimoni d'aquesta amb Arnau Castellbò (1185) havia de tenir com a conseqüència reunió dels dominis patrimonials dels Caboet al v comtat de Castellbò, inclosos els béns i drets que ( del segle XI posseïen a la vall d'Andorra en feu de l’Església d'Urgell. A part les valls de Cabo, de Sant Joan i d'Andorra, comdors de Caboet tenien altres possessions a la i marca de 1'Alt Urgell, que el testament d'Arnau de ( boet, atorgat el 14 de gener de 1170, a favor de la se filla i hereva universal Arnaua situa a Bescaran, la Seu, Comellana, Lavansa, Rialb, Montanissell i Castellbò. No hi és feta cap referència als béns adquirits pels Caboet a la part meridional de 1'Urgellet, prop d'0liana (Òden, la Mora) i Bassella (Ogern, Aguilar), al Solsonès (Navès, Tentellatge, el Pujol), a la Noguera (Gerb, Balaguer), al Pallars Jussà (Bóixols, Abella la Conca, Sant Roma d'Abella, Avisella) i altres llocs, els quals, havent estat repartits entre els fills, deuen haver-se desmembrat del lot principal atribuït a 1'hei de la família. El poble de Tor, pertanyent al Pallars Sobirà, apareix, en canvi, constantment unit i relacionat amb la vall de Sant Joan i en poder dels senyors de mateixa vall. En virtut de les disposicions testamentàries de Guillem Guitard de Caboet (1110) i de Ramon (II) (1156), domini eminent de les valls de Cabo i de Sant Joan passar, al segle XII, a 1'Església d'Urgell. Els casti documentats llavors a la vall de Cabo son: Castell] dol, Castellpuig, el castell de la Serra i el de Tragó. D'aquest darrer se sap que era situat a la serra d'Ares. Castellpuig potser es podria identificar amb el lloc del Pui, entre el serrat del Bou i el tossal de les Àligues: Reconeguda per Arnau de Caboet, el 1159, i pel con d'Urgell, Ermengol VIII, el 1185, la senyoria dels t bes d'Urgell sobre les valls de Cabo i de Sant Joan, aquesta topà amb una resistència aferrissada del ves comte Arnau de Castellbò i dels seus successors comtes de Foix. Finalment, després de moltes dissensions i baralles, aquests darrers s'avingueren a tenir les valls en feu honrat per 1'Església urgellesa, d'acord amb la sentència dictada pels amigables componedors que arbitraren el cèlebre pariatge d'Andorra el 1278. Al segle X (1519) dins el vescomtat de Castellbò, la vall de Ca formava una batllia (batllia de Cabo) del quarter d'0rganyà. El batlle d'0rganyà era batlle de Cabó i tenia ací el seu lloctinent. Aleshores hi havia a la vall diversos llocs i masos habitats: el lloc d'Anell, el de Fa el del Pui, el de Cabo, el Vilar, 1'Oliva de Cabo, Ares, 1'Ametlla, el Pujal, Fontanet i Senyús. Els llocs rònecs i deshabitats eren el de Castellpol, la Boixedera, Colomera, les Caselles, la Serra i el Camp. L'acte d'homenatge i jurament de fidelitat prestat p habitants de la vall de Cabó al bisbe Bernat Sanç el 1162 consigna les firmes de cent setze caps de casa amb la indicació dels respectius llocs de procedència: Poc Tragó, Espodolla, Senyús, Pujol, la Serra, les Caselles, el Camp, Favà, el Pui, Ares, Cabo, el Vilar, la Boixedera, Anell, el Pujal, Colomera, Organyà, l’Ametlla i Fontanet. A la fi del segle XI, alguns d’aquestes nuclis de població havien ja desaparegut i d’altres romanien deshabitats.

Economia (EXTRET ENCICLÒPEDIA CATALANA)

Antigament al terme de Cabó es conreaven cereals, llegums, patates, farratge i un xic de vinya. Hi havia sobretot bestiar de llana. Ara 1'activitat agrícola, mecanitzada i modernitzada, es dedica principalment a la producció de farratge, ordi i civada. De gra, però, se'n fa ben poc. Els antics conreus de vinyes i oliveres han perdut importància. El 1989 hi havia 395 ha de terres llaurades, 750 ha de pastures permanents, 2 813 ha de terreny forestal i l 235 ha dedicades a altres usos. Avui 1'activitat bàsica és la producció de llet de vaca. Complementen 1'economia alguns ramats d'ovelles i la recria de bestiar boví per a carn. El 1989 hom comptabilitzava 735 caps de bestiar boví, l 878 caps d’oví 39 caps de cabrum, 250 conilles mares, 26 porcins, 8 rucs i 11 equins. També hi ha explotació forestal i recol•lecto de bolets i tòfones. Al municipi de Cabo no hi ha cap oficina financera El mercat tradicional ha estat de sempre el d'0rganyå i secundàriament, el de la Seu. El municipi de Cabo depèn en termes de sanitat del dispensari d'0rganyå, i de tant en tant hi acudeix un assistent social del Consell Comarcal, per a la gent gran. Les antigues escoles de Cabo i el Vilar son tancades, actualment. La canalla acudeix a escola a Organyà per a 1'educacio primària i a la Seu, per a la secundària. Hi ha dues cases de pagès al municipi, una a Cabo i 1'altra al Vilar. Cal destacar l’existència de 1'Associacio d'Amics de la Vall de Caboet, creada 1'any 1987.

GREUGES DE GUITARD ISARN, SENYOR DE CABOET ( S. XI)

Els greuges són un dels documents més antics conservats on comença a aparèixer la llengua catalana i, de manera més precesa, s'ha considerat que és el text extens més antic escrit en català (1080-1095),

Els greuges són un document de caràcter jurídic; concretament, un memorial de les transgressions dels drets feudals, enaquest cas dels senyor de Caboet, Guitard Isarn, en què reclama la reparació de les ofenses i dels danys que li han infligit els seus vassalls.

Enllaç a la Revista Església d'Uregell, la qual en el núm. 436 publicà un reportatge sobre la conferència : La importància històrica i lingüística del Greuges de Guitard Isern, senyor de Caboet, que tingué lloc el mes de juny de 2014 

http://issuu.com/bisbaturgell/docs/edu_436/1?e=9372704/12908614

Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats
IWS

Mapa Web